Els ocells són un grup d'aus que trobaràs mil especies diferents. Per la ciutat, pel carrer o fins i tot per la finestra de casa pots veure molts ocells volant, saltant o cantant.
De ben petita, un matí d'estiu, mentre estava veient el Doraemon asseguda al sofà, va entrar un ocellet per la finestra. Jo no m'havia adonat, jo seguia mirant els dibuixos com si res, i de sobte, em va sorprendre un cant preciòs, venia del meu costat, estava molt aprop. A menys de mig metre, apollat en el respatller del sofà, tenia un ocellet.
Era un ocell petitó, molt petitó. Tenia un plumatge molt vistòs, colors taronges, marrons i fins i tot groguenc i vermellos! Tenia uns ulls grans, i un bec punxegut, força punxegut. Les seves potetes eren petites, però... l'hi faltava un tros d'una! Hem vaig posar tan trista en veure'l, no savia que fer, el pobre ere molt debil i estava ferit. Segurament com estaria ferit, hauria entrat a casa, perquè no podia seguir voltant, o fins hi tot, que algun ocell més gran li hagues mossegat.
Vaig decidir que li diria a la mama. Ella em va dir que estava ferit pero no hi podiem fer res, que portar-lo al veterinari ens costaria molts diners i que potser al cap de poc moriria. Aixi que el vam agafar i el vam baixar fins al carrer, el vam deixat al costat d'un arbre. Al cap d'una horeta, vaig baixar amb la mama a comprar, vaig mirar aquell arbre i l'ocellet ja no estava, i ara mateix nose per on voltara o si per mala sort a mort!
Sempre recordaré el moment que vaig escoltar aquell cant, era tan suau, tan fi, tan delicat, tan especial.. no hem queden paraules.
Aquí us presento un video, que encara que surtin fotos d'ocells molt diferents al que va entrar per la meva finestra, el cant que tenen es molt semblant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada