El gat, un animal llest

El gat és un animal molt llest, és foça independent i té uns sentits molt desenvolupats. Té un talent de reacció, és ràpid i està atent a tots els perills que l'envolten. Reconeix a la gent, tant per l'olfacte com per l'odia i la vista. Té un llenguatge de sons amb el que es comunica amb altres gats. Quan es disposa a atacar se li posa la cua de punxa i tot el cabell se li aixeca, com si s'hagués electrocutat. A la foscor, els ulls dels gats es veuen perquè els tenen molt clars i lluents. La gent creient en supersticions es pensent que veure un gat negre porta mala sort, són històries de l'antiguitat que es segueixen utiltzant sobretot en èpoques de halloween.

Ara us explicaré un història força especial, que hem va passar a mi fa un temps i que explica aquests sentits desnvolupats del gat.

Fa un temps, passejant pels carrers d'esplugues amb una amiga, la marta, vam veure un gat. Era un gat vell, estava gras i el seu pelàtge era color marró claret ambe ratlles de diferents tonalitats. Era un gat especial, tenia una mirada acusadora, penetrant. Quan ens va veure es va apropar cap a nosaltres, les que no li vam donar importància.

Dia rere dia, sempre que quedàvem anavem a aquell carrer perquè està tranquil i s'hi pot parlar amb llibertat. El gat sempre estava allà. Cada dia s'apropava i un dia es va enfilar per la cama de la marta. Ella va donar un salt i el gat va tornar al terra. A nosaltres ja ens començava a donar la sensació que el gat s'enrecordava de nosaltres perquè quan ens veia o simplement quan ens olorava, s'anava apropant dissimuladament.

L'última vegada que hi vam anar, al marxar el gat ens seguia. Va estar darrere nostre durant tot un carrer, quan ens vam girar i el vam veure allà, ell es va adonar i va marxar corrents.

Això, ens va demostrar que els gats, com molts d'altres animals, reconèixen a la gent i saven vigilar molt bé els seus moviments.